cat  |  eng  |  esp
El Castell de castellar

 

Blanquina, la senyora de Castellar


Vet aquí que ara us faré present un moment de la història d’aquest castell, just a finals del segle XIV quan jo ja feia més de tres-cents anys que voltava per aquests encontorns..... i no hi podia intervenir, això no.... però ho podia veure... veure i recordar... recordar per explicar-vos-ho a vosaltres.


Som al castell de Castellar a mitjans de març de 1383 del vostre calendari. En Pere de Grevalosa, el tercer Pere de la nissaga i senyor del castell, acaba de morir. Blanquina Vilella, la seva muller, ha quedat vídua amb tres criatures de curta edat: Francesca, Pere i Ramon.

 

Pocs dies abans el senyor havia cridat el rector de l’església de Sant Miquel, Mn. Romeu Rabassa, i li havia fet escriure una acta en la que donava possessió dels seus béns a la seva dona com a mare i tutora del seu hereu Pere. En acabat, Dona Blanca aixeca inventari de tots els béns que hi ha al castell. Els Grevalosa, com totes les famílies nobles de l’època, encara que disposaven d’un palauet a Manresa,  també tenien casa parada al castell i hi passaven llargues temporades.


Encara em sembla que ho veig. Va venir mossèn Pere Vilella, pare de la senyora, amb uns testimonis i el rector de Castellar. El masover els acompanyava i Dona Blanquina portava un noi al coll.  Les altres criatures, al darrera  amb la dida. La senyora parlava en veu alta  i el rector anava escrivint.....
L’inventari de  Blanquina de Grevalosa


“Inventari dels béns e robes que jo, Blanquina, muller deixada del difunt mossèn Pere de Grevalosa, trobí a Castellar, com a tutora de mon fill.”


La cambra

 

“Primerament, en la cambra on jo jac, hi ha tres cofres. En lo un hi ha tres vestits ço és una gonella i un manto gran i un altre manto petit. Dues vestidures de lleonat escur ......... gonella, manto gran e altre petit e samarró. En lo manto gran hi ha cinc botons dobles.


En l’altre cofre hi ha dues tovalles taulars, quatre tovallons i sis tovalloles. En l’altre cofre dos capons negres dolents  i altres tovalles taulars. En lo llit on jo jac,un cobrellit,  un matalàs, travessers i un parell de llençols, una vànova, una flassada de borra de llana i dos coixins. Dos posts blancs de fustam variat, fustam per fer-ne un altre i una bressola d’infant.


Un cove, tres cistells, una senalla, un paternoster, unes balances,  un capell de sol, dos cofrets petits on hi ha  escriptures, dues ampolletes xiques amb talcs, dos taules, dos  bancs, dos sacs de borra, sis canes de fil, una pedrera, un llibre francès, una pollera, cinc canelobres de ferro, dues ampolles i quatre tasses, tot de vidre, una barra on hi ha tres tovalles taulars, quatre tovallons i tres parells de draps  no bons.”


Heu de saber que llavors la roba de vestir i la de casa es guardava en caixes i cofres. A l’edat mitjana es vestien amb gonelles, un vestit compost de cos i faldilla que tant el portaven homes com dones. El lleonat fa referència al color i la mostra de la roba semblant a la pell d’un lleó.


Els llits eren de posts i hi havia matalassos, llençols, flassades i vànoves.  La gent del poble dormia a terra o bé en una mena de caixes que s’anomenaven colgues i no tenien matalassos, sinó que feien servir màrfegues.
Una màrfega era un sac de palla que cada any en arribar el batre es buidava i s‘omplia de palla nova.
A la habitació de la senyora hi havia el bressol de les criatures.

 

La cambra del celler

 

“En la cambra del celler un llit amb màrfega i matalàs, un parell de llençols de tres teles, dos travessers i dues vànoves. A l’altre llit hi ha solament les posts i la màrfega, dues caixes, un cofre trencat, un cove, tres mesures de mitja quartera, dos sedassos, la un petit i l’altre gros, tres barrals de vidre,un sac, tres llençols de tres teles, un cabdell de cordó, uns debanadors, una caldera, una pastadora tomba i tres cèrcols, los dos grans l’altre petit.”


A les habitacions, a part de la roba s’hi trobaven molts altres objectes propis de la vida rural, tot barrejat, a l’estil de moltes masies.

 

El celler

 

“Al celler dos tonells plens de vi lo un de trenta setzens l’altre de quinze, dos tonells buits, lo un de vint setzens i l’altre de quinze, dos bots, lo un de fusta grossa, l’altre de prima, dos carretells, lo un ple de vi cuit, l’altre de vi blanc, una tina, un follador, quatre portadores, un barral, dos barrals de vidre coberts, dos embuts, lo un de roba, l’altre de fusta, quatre cupells de portadora i un tonellet per trescolar, una canada, dues carabasses vinaderes, dos sallons de treure vi. Un quarter de carnsalada, i dos sagins.”


En aquesta època al castell hi havia tot l’ utillatge per a la fabricació del vi i la seva conservació perquè a la propietat  s’hi cultivaven vinyes.

 

La cuina

 

“En la cuina dues olles de coure, l’una gran i l’altra petita, dues calderes, dos cassons, dues paelles, una gran i l’altre petita, dues graelles, una gran i l’altra petita, tres mesures de ferro, dues ferrades, tres cobertors de ferro, tres plats, los dos bons i l’altre trencat, uns cremalls de ferro,  quatre càntirs de terra, un morter de coure ab sa mà, un escon,  dos talladors grans, dotze de petits, vint escudelles, dos càvecs, una aixada, dos escodes, tres destrals i dues falç de segar.”


La cuina del castell era força diferent de com esteu acostumats a veure  vosaltres. Per menjar no es feien servir plats sinó escudelles, això era una peça semblant a un bol on es posava la sopa o la verdura amb miques de cansalada, sovint plat únic. També hi trobem eines del camp barrejades amb les olles.

 

Dues cambres sobre la cuina

 

“A sobre, en la una cambra un llit ab posts i bancs, cobrellit, matalassos,  un parell de llençols de tres teles i dues flassades. En l’altra cambra un llit de posts amb  dos llençols de tres teles, un  cobertor, dues flassades i una escala de pujar al terrat.” Al terrat s’hi pujava per una escala de mà.

 

La cambra nova

 

“En la cambra nova un llit de posts ab matalàs, dos llençols de tres teles, dos coixins, un cobertor de borra de llana, dues gonelles negres i una samarra, tot negre, dues ampolles xiques ab llurs talcs, altra ampolla gran i  altra de xica.”


En aquest cas la samarra és  una gramalla, un vestit medieval que era una túnica que cobria tot el cos fins als peus i que portaven homes i dones.


Els talcs d’aquestes ampolles es feien servir per arreglar-se. Bé, és allò què vosaltres en dieu un producte de tocador.


Al castell hi havia cinc cambres, una cuina, un celler i un terrat.  Dues de les cambres eren damunt de la cuina.
La senyora disposava de gra i també de bestiar.

 

Gra i forn

 

“Deu quarteres de forment en un graner de casa del rector i vint d’ordi en l’altre graner que hi ha dins de casa. En la casa del forn dues pasteres, la una coberta i dos taulells de pastar.”

 

Bestiar

 

“Setanta entre cabres i cabrits, vint-i-cinc ovelles, quinze anyells, dos porcells, quinze gallines i un gall.” Junt amb el molí hi havia una ferreria.

 

El molí

 

“Lo molí ab moles i totes les altres coses que pertanyen a son moliner, dos tremuges, quatre cèrcols de ferro sobrers, sis pics, enclusa, martell i maces. Escombres per lo molí.”


El molí era propietat del senyor i tots els pagesos del terme estaven obligats a anar-hi a moldre. Quan plovia i les rieres baixaven plenes els pagesos compareixien al molí amb els animals carregats de gra i formaven una llarga filera que s’esperava per moldre.


Els Grevalosa van viure en un casal-castell d’estil gòtic. Encara avui en podeu veure el pati d’armes, l’escala que va al primer pis i la sala dels arcs gòtics.


La senyora era vídua dues vegades. Us he de dir que Blanca Vilella era filla d’en Pere Vilella, un prohom manresà. Quan el 1377 es va casar amb Pere de Grevalosa ja era vídua d’en Jaume de Copons, jurispèrit,  també de Manresa. Dona Blanca va aportar al segon matrimoni un dot de 2.500 sous.


Potser us agradaria de saber qui era aquest tercer Pere de Grevalosa. Jo el vaig poder veure, però malauradament,  no vaig  poder impedir res del que va fer... Em va fer patir molt! Per ell i pel castell... Un altre dia us ho contaré. Sempre vostre.

Segui, senyor de Castellar. I que Déu em perdoni....

I tot això va restar escrit, ja fa més de sis-cents anys, al Llibre de la família Grevalosa

 

Vocabulari:

 

Canada:  Recipient de fusta, encerclat de ferro, en forma de tronc de con invertit, amb el damunt pla i amb dos Brocs de diferent amplària. Antiga mesura de vi.
Escoda: eina per treballar la pedra.
Escudella: bol que servia per menjar.
Ferrada: galleda.
Follador: lloc per xafar el raïm.
Mossèn: tractament de senyor, que es donava a gent important però que no eren necessàriament capellans.
Paternoster: rosari.
Sagí: greix de porc molt fi que unia els budells i el fetge de l’animal.
Samarra: peça d’abric que fan servir els pastors feta de pell. També vol dir gramalla.
Sellons: càntirs.
Setzè-na: mesura de vi.
 

© 2012 Ajuntament d’Aguilar de Segarra, tots els drets reservats.  Tel 93 836 60 80 / info@castelldecastellar.cat