cat  |  eng  |  esp
El Castell de castellar

 

Aguilar de Segarra

 

Aguilar de Segarra és un municipi situat a l’extrem de ponent de la comarca del Bages, a cavall entre aquesta i l’Anoia, en una zona que separa la conca del Cardener, on van a parar les seves aigües, i la capçalera del riu Anoia, on comencen els altiplans segarrencs.

 

L’afegit «de Segarra», que s’hi va posar amb l’arribada del ferrocarril, es deu a la proximitat amb els Prats de Rei, l’antiga Sigarra romana. Formen el terme municipal les demarcacions de dos castells: el castell d’Aguilar, al nord, i el castell de Castellar, al sud i sud-oest.

 

El terreny és trencat i muntanyós, tot solcat de serres de diferents alçàries, que sovint en davallar formen un morro per damunt de les valls, des d’on s’ofereixen magnífiques panoràmiques. Al nord tanca el municipi la serra de Castelltallat; a migdia, les serres del Soler, Maçana i Grevalosa; i a l’interior del terme es dreça la serra de Còdol-rodon, amb cotes que, dins del municipi, no sobrepassen els 700 metres.

 

En recull les aigües la riera de Rajadell, que neix al terme d’Aguilar i que després de rebre diferents torrents, desguassa al riu Cardener. Malgrat que en altres temps alimentava diversos molins, el cabal d’aquests corrents d’aigua és condicionat per un règim de pluges irregular, propi d’un clima de transició cap a la continentalitat dels altiplans segarrencs.

 

La vegetació natural són els boscos de pins i roures, amb presència d’alzines en alguns indrets. En el passat aquests boscos van ser font de riquesa, ja que se n’obtenia fusta, bigues, llenya, carbó vegetal, escorça, pega, caça i bolets. Els boscos s’alternen amb trossos de conreu de cereals, majoritàriament ordi, i amb terrenys erms i pedregosos, que antigament foren plantats de vinyes i d’oliveres. Ara s’hi fa la brolla, plena de plantes aromàtiques: espígol, romaní o farigola.

 

© 2012 Ajuntament d’Aguilar de Segarra, tots els drets reservats.  Tel 93 836 60 80 / info@castelldecastellar.cat