El tercer Pere de Grevalosa

Ja fa temps, us vaig prometre que us explicaria la història del marit de la Blanquina. Naturalment, quan ell va viure jo ja feia més de tres-cents anys que era mort. Però com ja sabeu, Déu em va concedir la vida eterna i he pogut ser testimoni de tot allò que ha passat al meu castell, durant gairebé mil anys..... Ep! tan sols veure-ho, sense poder-hi intervenir......

Oh el tercer Pere de Grevalosa...! Us en fareu creus de la vida d’aquest personatge cruel, dèspota i violent. Va surar per damunt de la justícia de la seva època –com avui dia ho fan tants d’altres, perquè hi ha coses que no han canviat gaire.

Bé, el tercer Pere era fill d’en Pericó, el segon d’aquesta nissaga amb el mateix nom. Sabeu quants Peres van tenir els Grevalosa? Quatre. He sentit dir que els posaven aquest nom perquè el primer Pere havia pagat la capella de Sant Pere a la Seu de Manresa.

Parlem d’aquests Grevalosa medievals. Tots ells van ser homes del seu temps. Del seu i potser de tots els temps perquè l’ambició, la violència, els plets, les guerres i la sang –digueu-me- no són des de sempre?

Encara era ben jove aquest tercer Pere que el seu pare el va emancipar i li va donar el feu de Castellar. Tot devia ser un truc perquè al cap de pocs dies –tan sols catorze- el pare es torna a quedar Castellar perquè -segons diu-  el seu fill no li ha estat gens agraït.

 De ben segur que el pare i el fill no s’avenien, però hi havia més coses.

Al cap de poc en Pericó, el pare, es va vendre el castell de Castellar a Francesc Ferreres, un ciutadà de Manresa i després de tres anys en Ferreres diu que li torna el castell perquè la venda havia estat simulada i no era vàlida –vaja, que ho van fer veure.

Tot plegat embolics i canvis de nom per evitar que els confisquessin els béns per causa dels plets i judicis que tenien declarats. Un recurs que avui dia -no m’ho negueu, que us veig la cara- també feu servir.

Quan el 1359 al nostre personatge li va arribar el moment de casar-se ja havia heretat Castellar per la mort del seu pare. El casament es va contractar amb la família del Camp, senyors de Castellet de Bages i la núvia era dona Margarida del Camp.

La Margarida portaria un bon dot i el seu germà, Guillem del Camp, el pagaria a terminis, tal com era costum. Ara no en pagueu de dots, però també feu terminis. O no?

La manera de pagar era a canvi d’escriptures de deute amb tercers o venent drets. També condonant altres debitoris entre els dos contractants. En Pere de Grevalosa cobraria de diferents deutors d’en Guillem del Camp per valor de 99 lliures. La resta, fins a les 134 lliures del termini, eren les 35 lliures que en Pere encara devia a Guillem per la Fàtima, una esclava sarraïna que li havia comprat.

Ni una moneda. Tot canvis i bescanvis. Us sobta que amb el dot de la muller es pagui una esclava, eh? Doncs posats al segle XIV no era pas tan estrany.

En temps d’aquest Pere els pagesos de Castellar van patir contínuament la violència entre senyors pròpia d’aquella època.

Les rendes dels castells sovint estaven gravades per d’altres nobles o burgesos que també hi tenien part. Una cosina del senyor, Saurineta Galceran, tenia dret a la quarta part del delme de Castellar per l’herència del seu pare que era un Grevalosa.

El senyor de Castellar no pagava aquesta part i en Pere Galceran prohom manresà i marit de la Saurineta va buscar la justícia del senyor Duc.

Per si no ho sabeu, el senyor Duc de Girona era el fill del rei, l’hereu de la corona catalanoaragonesa.

Els homes del senyor Duc i els d’en Pere Galceran van assaltar alguns masos de Castellar i es van endur el que van voler, tot per la força.

No va ser pas aquest el pitjor capítol de violència durant la vida d’aquest personatge. El més terrible va ser el crim esgarrifós que va cometre el 1373 contra la persona de la seva esposa Margarida del Camp, just entre les parets d’aquest castell...

Va ser un fet tràgic i execrable.........!

Margarida del Camp havia fet testament pel març d’aquell mateix any i havia demanat de ser enterrada a la Seu de Manresa, a la capella de Sant Pere. Res d’estrany en aquesta decisió, era una senyora de Grevalosa i li pertocava, però sí que ho és que fes hereu de tots els seus béns el seu germà Francesc.

Perpetrat el crim,  Pere de Grevalosa es va fer tonsurar com a clergue i es va acollir a la justícia del Bisbe de Vic. Aquest el va reclamar per què declarés davant la Cúria i se’l va quedar a ell i els seus béns sota la seva tutela per impedir que fos donat a la justícia del Veguer.

Els seus cunyats Bernat i Francesc del Camp demanen una i altra vegada justícia a tots els estaments i una indemnització de 20.000 sous.

Intervé el Rei i Pere de Grevalosa és separat de les Constitucions de Pau i Treva. Qui era separat de Pau i Treva quedava fora de la protecció reial i tant ell com els seus béns restaven en entredit.

Va ser una situació d’incertesa molt gran, plena de perill i molt compromesa tant pel senyor com pel seu feu, però no va durar gaire. El 1374 Pere de Grevalosa ven el Seguer, un dels dominis de Castellar, al seu cunyat Francesc del Camp. El preu és la indemnització que demanava la família Camp.

El Veguer de Manresa amb permís del senyor Duc torna Pere de Grevalosa a les Constitucions de Pau i Treva.

Per obtenir el perdó del Rei, el senyor de Castellar va haver d’anar a la guerra que en aquells moments es lliurava contra “les gents armades que han entrat a la terra del senyor Rei”. Aquestes eren les tropes del rei Pedro I el Cruel de Castella que havien entrat al Principat.

I així va ser com el Rei el 1376 en una Cèdula Reial donada a Montsó ratifica el perdó a Pere de Grevalosa i el declara lliure d’anar i venir per totes les terres del regne sense ser molestat.

Ben poc va tardar el senyor de Castellar en trobar nova muller. I va entrar per senyora de Castellar dona Blanquina Vilella que va arribar acompanyada d’un dot de 2.500 sous. Ella va ser la senyora que amb el seu inventari ens ha contat com era el castell el 1383.

Fa molts anys que vaig viure aquesta història i quan hi penso encara sento la impotència de no haver pogut impedir aquell crim al meu castell. Fa sis-cents anys i encara no ho havia pogut explicar a ningú. Que Déu em perdoni, si us he atabalat massa!  I que perdoni en Pere de Grevalosa!

Sempre vostre i esperant la vostra visita. Seguí, senyor de Castellar.